![\"](\"https:\/\/capivo.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/icono-PDF-1-258x300.png\")
<\/p>\n[vc_row][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text]<\/p>\n
El confinament en infants amb TEA<\/a><\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″][vc_single_image image=”6521″ alignment=”center”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space height=”16″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]REFLEXI\u00d3 SOBRE LA SITUACI\u00d3 DE CONFINAMENT EN ELS NENS AMB TEA I LES SEVES FAM\u00cdLIES.<\/strong><\/p>\n Mar\u00e7 del 2020<\/p>\n CDIAP Granollers i CDIAP Caldes de Montbui.<\/p>\n Rafael Villanueva Ferrer. Psic\u00f2leg cl\u00ednic i Logopeda.<\/p>\n <\/p>\n Amb la declaraci\u00f3 de l’estat d’alarma per causa del Coronavirus hem entrat en una situaci\u00f3 estranya, ja que no estem acostumats a quedar-nos a casa, sense sortir durant molts dies i amb la perspectiva que aquesta situaci\u00f3 s’allargui diverses setmanes o mesos. Pels infants amb TEA i les seves fam\u00edlies tamb\u00e9 \u00e9s previsible que estigui sent una experi\u00e8ncia desconeguda i dif\u00edcil de suportar. La manera com viuran aquesta situaci\u00f3 ser\u00e0 diferent per a cada infant i per a cada fam\u00edlia. Sabem que tots els infants amb TEA no presenten ni la mateixa gravetat ni les mateixes dificultats associades ni tampoc les mateixes capacitats i possibilitats d’adaptaci\u00f3. Altres factors com l’edat, el tipus d’habitatge, l’acc\u00e9s a internet, la comunicaci\u00f3 per v\u00eddeoconfer\u00e8ncia i la situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica, condicionaran aquest temps d’ “a\u00efllament”.<\/p>\n <\/p>\n \u00c9s veritat que a les persones amb TEA se\u2019ls ha perm\u00e8s sortir a passejar gaireb\u00e9 des de l’inici del confinament. Aix\u00f2 ser\u00e0 una ajuda important per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s evident que no solucionar\u00e0 les dificultats que puguin presentar aquests nens i nenes davant el fet d’haver-se de quedar a casa, sense escola i sense altres tipus d’atencions terap\u00e8utiques o d’oci.<\/p>\n <\/p>\n Aquesta situaci\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s nova pels professionals que treballen amb aquests infants i les seves fam\u00edlies. Sens dubte, \u00e9s la primera vegada que ens trobem en una situaci\u00f3 aix\u00ed. Per tant, hem de ser prudents en les recomanacions que fem a les fam\u00edlies. Tots els infants no s\u00f3n iguals i les situacions de conviv\u00e8ncia tampoc. No obstant aix\u00f2, \u00e9s evident que pot anar b\u00e9 atendre’ls d’alguna manera, per exemple, donant consells que ajudin a suportar aquesta situaci\u00f3. Ja s’han transm\u00e8s des de diferents centres, activitats, consells i reflexions que poden ajudar. Per\u00f2, per la mateixa complexitat i varietat que hem assenyalat abans, tamb\u00e9 sabem que aquestes idees per entretenir-se, organitzar la jornada, etc. funcionaran com un conjunt de possibilitats entre les quals caldr\u00e0 triar quina \u00e9s la m\u00e9s adequada per a cada situaci\u00f3 concreta en el transcurs del confinament, que es preveu llarg. Totes no serviran per a tots els nens i les nenes o per a tots els pares. Moltes d’elles demanen un cert nivell de comprensi\u00f3 i de col\u00b7laboraci\u00f3 de l’infant que no sempre ser\u00e0 possible. Convindria que es prenguessin com idees que es poden aprofitar o rebutjar, per\u00f2 no com a obligacions que s’han d’aplicar si es volen fer b\u00e9 les coses, perqu\u00e8 podrien afegir frustraci\u00f3 al no poder-les utilitzar.<\/p>\n <\/p>\n Tenint en compte tot el que s’ha dit, creiem que potser conv\u00e9 reflexionar sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de quedar-se a casa, partint del que sabem sobre el TEA, sobre les fam\u00edlies i sobre altres situacions vitals que puguin tenir alguna similitud. Quins problemes podem esperar que generi aquesta situaci\u00f3 i, encara que sembli sorprenent, quines oportunitats podria aportar. D’altra banda, quins recursos podran desplegar els nens amb TEA des de les seves capacitats i fins i tot des de les seves dificultats. En fi, des de la seva particular manera de ser, des de la seva subjectivitat.<\/p>\n <\/p>\n El que ser\u00e0 fonamental \u00e9s no oblidar-nos d’atendre all\u00f2 que per a ells \u00e9s una necessitat.<\/p>\n <\/p>\n Anem per temes:<\/p>\n <\/p>\n La p\u00e8rdua de les relacions i entorns, com l’escola o els tractaments i activitats a les que assisteix amb una certa estabilitat.<\/strong><\/p>\n Suposa un canvi que segurament ser\u00e0 dif\u00edcil de portar perqu\u00e8 l\u2019infant perd persones de refer\u00e8ncia, deixa de tenir l’activitat que omple i organitza el dia i perqu\u00e8 deixa de fer aquelles coses que li agraden o al menys a les que est\u00e0 acostumat.<\/p>\n <\/p>\n Davant d’aix\u00f2, cada nen pot reaccionar de forma diferent. Potser des del principi es noti que el canvi li est\u00e0 afectant, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s possible que els primers dies no expressi res especial, que sembli que no recorda que li tocaria anar ja a l’escola, per exemple. Com si es tract\u00e9s d’un cap de setmana que no s’acaba. M\u00e9s endavant, pot ser que comencem a notar reaccions de malestar a mesura que l\u2019infant es va adonant del canvi que ha suposat no tornar a l’escola. Davant les reaccions de malestar, ens ajudar\u00e0 tenir en compte que el nen est\u00e0 vivint una situaci\u00f3 diferent que trenca les seves rutines habituals, que es troba amb m\u00e9s limitacions de les habituals i que probablement troba a faltar a les persones que en tenen cura a l’escola, en la ter\u00e0pia, etc. Persones amb les que t\u00e9 relacions importants i que \u00e9s possible que no entengui perqu\u00e8 desapareixen de cop. I tamb\u00e9 que li falten els companys. La companyia dels altres infants que, encara que aparentment no els faci gaire cas o es relacioni amb dificultat, probablement l’estimulen i li aporten la vitalitat pr\u00f2pia de la inf\u00e0ncia.<\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s el millor que podem fer en un moment de canvi i p\u00e8rdua com el que vivim? \u00bfCom tractar-lo, com ajudar? <\/strong>Hem de recordar el que ha perdut amb el canvi? Com reaccionar\u00e0? L\u2019ajudar\u00e0 percebre que ens adonem que aquest canvi l\u2019angoixa i que l’acompanyem en els moments de malestar? O l\u2019inquietar\u00e0 m\u00e9s encara? Voldr\u00e0 tornar a l’escola quan en senti parlar, com si el fet d\u2019anomenar-la i recordar-la hagu\u00e9s d’anar acompanyat de la tornada immediata? En altres moments de canvis de menys durada (malaltia, cap de setmana) o als que ja est\u00e0 m\u00e9s acostumat (vacances) segurament seria bo parlar-li i ajudar-lo a recordar. Igualment, pot ser que li serveixi ara, aix\u00ed com que l’ajudem a entendre que \u00e9s una situaci\u00f3 passatgera i que d’aqu\u00ed a un temps recuperar\u00e0 tot el que ara ha perdut. Que li parlem de totes les variacions que est\u00e0 vivint i de com aix\u00f2 l’inquieta. Tamb\u00e9 de les noves activitats a casa (incl\u00f2s el “descans”). Per tot aix\u00f2, els dibuixos, els horaris amb imatges o n\u00fameros i lletres (en funci\u00f3 del nivell de desenvolupament de l’infant) poden ser de gran utilitat. Als nens que no els interessin les imatges i\/o que no les entenguin, no caldria “pressionar” perqu\u00e8 atenguin a les nostres explicacions. \u00c9s possible que puguin tenir-les en compte a poc a poc, donant-los temps perqu\u00e8 se les mirin indirectament i es vagin interessant progressivament. Potser m\u00e9s endavant els serveixen, encara que d’entrada les ignorin o les rebutgin. Cal tenir presents les seves dificultats de comprensi\u00f3 i d’expressi\u00f3 i la seva dificultat per escoltar all\u00f2 que \u00e9s nou. I tamb\u00e9 el contingut del que els expliquem que possiblement no sigui del seu grat.<\/p>\n En qualsevol cas, en aquesta situaci\u00f3, en la qual la durada es fa imprevisible, crec que els pares han de ser els que tri\u00efn la millor soluci\u00f3. No la bona soluci\u00f3. Perqu\u00e8 els pares el coneixen i poden preveure com pot reaccionar. Seria aconsellable ser prudents i anar fent en funci\u00f3 de com veuen a l’infant.<\/p>\n <\/p>\n Poder connectar-se per videoconfer\u00e8ncia amb les persones importants per a ells, com els avis, oncles, mestres, etc., a trav\u00e9s d’algun dels mitjans actualment disponibles, pot ser tamb\u00e9 una bona manera d’ajudar-los a recordar i a recuperar, al menys en part, a aquestes persones.<\/p>\n <\/p>\n A m\u00e9s a m\u00e9s del que acabem de comentar, aquesta situaci\u00f3 provoca limitacions pel que fa a les possibilitats d’omplir el temps d’altres maneres. <\/strong>En abs\u00e8ncia de l’activitat escolar, terap\u00e8utica, etc., els pares es troben que no poden accedir a altres activitats al seu entorn. Tot o gaireb\u00e9 tot, ha de passar dins de casa. Aix\u00f2 \u00e9s una limitaci\u00f3 clara per l\u2019infant i tamb\u00e9 pels pares que veuen restringides les possibilitats d’oferir alguna cosa que l\u2019entretingui i ocupi durant la jornada. Davant d’aix\u00f2, poden apar\u00e8ixer en el nen expressions de malestar o intents particulars d’adaptaci\u00f3 a la nova situaci\u00f3. Per exemple, pot augmentar la tend\u00e8ncia a l’a\u00efllament, les estereot\u00edpies, les activitats repetitives i sense sentit, l’aferrament als pares o l’agressivitat. En principi no caldria alarmar-se. Cadasc\u00fa fa el que pot en aquests moments i un nen amb TEA tamb\u00e9. Que aparegui m\u00e9s inquietud, etc. \u00e9s comprensible.<\/p>\n <\/p>\n La situaci\u00f3 d’a\u00efllament que estan patint les fam\u00edlies, no crec que canvi\u00ef, en els aspectes fonamentals, la manera d’entendre i tractar aquests comportaments de l’infant. Per\u00f2 conv\u00e9 tenir en compte que ara est\u00e0 sotm\u00e8s, igual que la resta de la fam\u00edlia, a una situaci\u00f3 especialment dif\u00edcil. Ser\u00e0 convenient que nosaltres ens adaptem tamb\u00e9 a aquesta nova situaci\u00f3 i a les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. Que no li demanem les mateixes coses o que manegem els l\u00edmits amb el mateix rigor. Haurem de ser m\u00e9s flexibles, tenir m\u00e9s m\u00e0 esquerra i, quan sigui convenient, mostrar la fermesa necess\u00e0ria perqu\u00e8 el nen no es pugui fer mal o s\u2019inquieti encara m\u00e9s. Haurem de cedir en m\u00e9s ocasions perqu\u00e8 \u00e9s una situaci\u00f3 especial, sense por al fet que “s’acostumi” i despr\u00e9s ens segueixi demanant el mateix. Ara cal sortir d’aquesta situaci\u00f3. Despr\u00e9s ja solucionarem el que faci falta.<\/p>\n <\/p>\n L’augment de la tend\u00e8ncia a a\u00efllar-se, de les estereot\u00edpies i de les rutines. <\/strong>Davant les limitacions, les p\u00e8rdues i la sensaci\u00f3 de descontrol, \u00e9s probable que veiem un augment d’aquestes i altres conductes. S\u00f3n comportaments que ens preocupen perqu\u00e8 s\u00f3n molt representatius del TEA. Tot all\u00f2 sobre el que hem estat treballant per aconseguir millores, ara ens sembla que est\u00e0 empitjorant. Per\u00f2, com hem dit abans, s\u00f3n reaccions fins a cert punt l\u00f2giques que expressen, entre altres coses, el sofriment de l’infant en aquests moments.<\/p>\n Com hem de reaccionar, com ho hem de tractar? Primer de tot, tenir la tranquil\u00b7litat que estem fent el que podem per posar a la seva disposici\u00f3 activitats adequades. El seg\u00fcent, que ser\u00e0 en realitat el que \u00e9s prioritari, intentar entendre qu\u00e8 li passa a l’infant.<\/p>\n <\/p>\n Els motius que porten a un nen amb TEA a a\u00efllar-se o fer estereot\u00edpies, etc. s\u00f3n variats i val la pena tenir en compte el que sabem d’ell per intentar entendre-ho. Qu\u00e8 li passa ? \u00c9s que s’avorreix? Hi ha massa est\u00edmuls o massa intensos o massa pocs? Estem buscat la relaci\u00f3 amb massa intensitat? \u00c9s una reacci\u00f3 davant d’una frustraci\u00f3, davant un l\u00edmit? Necessita descansar de l’entorn de relacions familiars, amb les emocions que es desprenen d’aquest contacte continuat? S’ho est\u00e0 passant molt b\u00e9 i necessita “prendre aire” perqu\u00e8 l’emoci\u00f3 el supera? \u00c9s senzillament que no pot parar de fer aquella estereot\u00edpia o aquella rutina o no pot sortir del seu “tancament” … ? etc.<\/p>\n <\/p>\n Si podem entendre el que li passa ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil reaccionar de manera m\u00e9s adequada. Per\u00f2 \u00e9s veritat, que moltes vegades no ho entendrem i haurem d’improvisar i provar per orientar-nos. Per\u00f2 recordem que tamb\u00e9 \u00e9s important tolerar no entendre!<\/p>\n <\/p>\n Sempre, en la mesura del que es pugui, val la pena intentar “tenir-lo al cap” encara que no estiguem en contacte directe amb ell. Anar observant i que ell noti que l\u2019estem observant, que no ens deslliguem d’ell. En el fons respectar la seva necessitat d’a\u00efllar-se per\u00f2 sense deixar-lo.<\/p>\n <\/p>\n Els infants noten si els tenim presents o no i la majoria dels nens amb TEA tamb\u00e9. A partir d’aqu\u00ed ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil recuperar la relaci\u00f3 quan es pugui i potser estarem m\u00e9s orientats si podem seguir el que li va passant.<\/p>\n <\/p>\n L’agressivitat, el malestar. <\/strong>Una de les expressions de malestar que m\u00e9s pot inquietar \u00e9s l’agressivitat, tant les autoagressions com les que es dirigeixen a altres persones. La situaci\u00f3 de confinament provoca, a m\u00e9s a m\u00e9s dels canvis i p\u00e8rdues, nous l\u00edmits als quals el nen no est\u00e0 acostumat. Ja hem parlat de la flexibilitat i la toler\u00e0ncia que ser\u00e0 necess\u00e0ria, per\u00f2 la realitat s’imposar\u00e0 i hi haur\u00e0 moltes coses a les que se li haur\u00e0 de dir que no.<\/strong><\/p>\n <\/strong><\/p>\n Mentre el nen assisteix a l’escola o a altres \u00e0mbits, els l\u00edmits els posen els professionals que estan amb ell. Per exemple, les mestres a l’escola. Ara, tots els “no” els hauran de dir els pares. Aix\u00f2 ser\u00e0 un esfor\u00e7 important especialment per a aquells nens amb una certa tend\u00e8ncia a respondre agressivament. A m\u00e9s a m\u00e9s, sabem que els l\u00edmits no nom\u00e9s vindran de fora. Altres situacions, com per exemple el fet que no li surti b\u00e9 el que est\u00e0 fent, tamb\u00e9 li poden generar malestar i fer que reaccioni amb certa agressivitat. (Tenint en compte que la toler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3 pot ser molt baixa) Tamb\u00e9 \u00e9s possible que, quan hagi passat molt temps “sense companyia”, sense demanar ajuda o atenci\u00f3, vagi entrant en una situaci\u00f3 de malestar que en algun nen pot acabar en agressivitat. S\u00f3n moments que ens poden sorprendre perqu\u00e8 no es veu clar que el nen s’est\u00e0 cansant d’aquella activitat repetitiva i que necessita la nostra ajuda per canviar. Les seves limitacions li dificultaran reclamar en el moment adequat i el malestar s’anir\u00e0 acumulant. Per aix\u00f2, tal com d\u00e8iem abans, anir\u00e0 b\u00e9 observar-lo, dir-li alguna cosa, fer algun petit acostament de tant en tant, que contribueixi a mantenir “el canal comunicatiu obert” i que ens ajudi a captar discretes expressions de l’infant que ens orientin una mica sobre com s’est\u00e0 sentint.<\/p>\n <\/p>\n En situacions de malestar intens \u00e9s important aguantar i mantenir la calma, en la mesura del que sigui possible. Si aconseguim descobrir la causa o el desencadenant, ens anir\u00e0 b\u00e9 perqu\u00e8 entendre sempre ajuda, per\u00f2 \u00e9s probable que no solucioni el problema immediatament. En aquesta situaci\u00f3 tan especial de confinament, caldr\u00e0 fer “concessions” que normalment no far\u00edem. O sigui, caldr\u00e0 fer el que es pugui. Repetim: “El que \u00e9s important \u00e9s aguantar”, aconseguir suportar aquestes situacions i ja hi haur\u00e0 temps per posar-nos altres objectius m\u00e9s ambiciosos.<\/p>\n <\/p>\n Pot ser d’ajuda pensar que darrere d’un “no” pot haver almenys dos “s\u00ed”. Primer un “s\u00ed” a nosaltres mateixos, a la nostra atenci\u00f3: no l\u2019abandonem, seguirem amb ell ajudant-lo en el que puguem. I un altre “s\u00ed” perqu\u00e8 intentarem fer-li veure, quan sigui possible, que hi ha altres coses que li poden interessar. Que hi ha una sortida a aquesta situaci\u00f3 que viu com un desastre. Que pot tenir altres joguines, altres activitats, etc.<\/p>\n <\/p>\n Gran part de les activitats que s’estan aconsellant aquests dies busquen omplir el temps, donar estabilitat, afavorir que el nen pugui preveure el que es far\u00e0 i tamb\u00e9 que pugui gaudir. Tamb\u00e9 pretenen, encara que no ho diguin expl\u00edcitament, evitar el malestar davant el buit, davant la situaci\u00f3 diferent que toca viure i sobre la qual no saben com anir\u00e0, quan s’acabar\u00e0, etc. Per tant, buscar tasques, jocs i maneres de representar l’organitzaci\u00f3 del dia, ser\u00e0 una bona idea sempre que es sigui realista en relaci\u00f3 a les possibilitats de l’infant. De tota manera, no mancaran obstacles: la manca d’inter\u00e8s; els problemes de comprensi\u00f3; les dificultats per tolerar la frustraci\u00f3; el rebuig inicial a all\u00f2 que \u00e9s nou, al que no coneix; la dificultat per compartir l’activitat amb els altres, etc. Per\u00f2 tamb\u00e9 sabem que mesurant b\u00e9 la intensitat del que els oferim, la dist\u00e0ncia en la que ens col\u00b7loquem, la manera de presentar l’activitat tenint en compte els interessos i les poques o moltes ganes d’estar b\u00e9 amb nosaltres, aconseguirem que les accepti i que acabi gaudint amb elles. Evidentment de forma diferent per a cada nen.<\/p>\n <\/p>\n Al final d’aquest escrit fem refer\u00e8ncia a un article, publicat fa poc, que reflexiona sobre de com introduir les activitats. (* 1)<\/p>\n <\/p>\n Els pares tamb\u00e9 necessitaran “a\u00efllar-se” alguns moments. Necessitaran descansar i refer-se. <\/strong>Necessitaran fer torns o aprofitar els moments en qu\u00e8 no han d’estar pendents dels nens. Els pares estaran sotmesos durant aquest temps a moltes preocupacions: laborals, econ\u00f2miques, sobre la salut de tots i especialment dels m\u00e9s grans, als quals no poden atendre directament. L’atenci\u00f3 a un nen amb TEA i a la resta de la fam\u00edlia no ser\u00e0 f\u00e0cil i caldr\u00e0 ser pacients amb nosaltres mateixos. No exigir-nos massa, igual que tampoc exigirem als petits i donar-nos els “respirs” que siguin possibles.<\/p>\n Ser\u00e0 benefici\u00f3s que els que tinguin ganes i possibilitats de parlar amb amistats, fam\u00edlia o altres mares i pares de nens amb TEA, comparteixin el que estan passant, els dubtes i les emocions que es desvetllen. I tamb\u00e9, i especialment, les coses que aconsegueixen que vagin b\u00e9! En moments aix\u00ed, les persones necessitem que ens entenguin i ens acompanyin en el patiment, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s molt important que se\u2019ns reconegui i valori els esfor\u00e7os que estem fent i els resultats que obtenim amb la nostra dedicaci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n Si es t\u00e9 la possibilitat de parlar amb els professionals que atenen als seus fills, creiem que val la pena fer-ho. No \u00e9s una obligaci\u00f3 i cada fam\u00edlia ha de veure si li anir\u00e0 b\u00e9 i amb quina periodicitat, per\u00f2 estaria b\u00e9 que tinguessin aquesta opci\u00f3 de suport i orientaci\u00f3 professional, per si la volen utilitzar.<\/p>\n <\/p>\n La import\u00e0ncia de suportar aquesta situaci\u00f3. <\/strong>Com insisteixen en tots els mitjans de comunicaci\u00f3, \u00e9s una situaci\u00f3 temporal, que tindr\u00e0 un final. Encara que podem preveure que duri un temps m\u00e9s gran del que pens\u00e0vem inicialment i que previsiblement, se’ns far\u00e0 llarga. Ser\u00e0 important suportar-la sense sortir massa mal parats. No \u00e9s moment de ser molt exigents amb nosaltres mateixos ni amb el nen. Ell far\u00e0 el que pugui i els adults que en tenen cura tamb\u00e9. \u00c9s un moment d’aguantar. Aix\u00f2 ser\u00e0 el m\u00e9s important. En la mesura que ho aconseguim, podr\u00e0 ser tamb\u00e9 una experi\u00e8ncia beneficiosa pel nen i per nosaltres.<\/p>\n <\/p>\n I una \u00faltima cosa: \u00e9s possible que tot no sigui dolent,<\/strong> al menys per a alguns nens. Per exemple, en nens petits en els quals se sospita TEA i en els que encara s’est\u00e0 en el proc\u00e9s de con\u00e8ixer qu\u00e8 li passa a l’infant, \u00e9s possible que aquesta sigui una oportunitat de dedicar-li molt de temps i molta atenci\u00f3. De entendre\u2019l millor i d’oferir-li un entorn i unes relacions molt estables, estimulants, flexibles i respectuoses amb les seves particularitats. En qualsevol cas, hi ha nens de qualsevol edat i gravetat que, tot i les limitacions, estan gaudint de la seva fam\u00edlia. Almenys aix\u00ed, de moment, ens ho transmeten els seus pares. No sabem quins nens podran aprofitar aquesta situaci\u00f3, sobretot si el confinament s’allarga. Per\u00f2, ja hem rebut not\u00edcies d’alguns pares que estan dient que la seva relaci\u00f3 amb el nen millora, que est\u00e0 menys desconnectat i que els fa m\u00e9s cas.<\/p>\n <\/p>\n Esperem que, ni que sigui en algunes situacions, aquests efectes ben\u00e8fics tamb\u00e9 es puguin donar en aquest context estrany que cap de nosaltres hem desitjat ni previst.<\/p>\n <\/p>\n (* 1) En l’article: \u201c<\/em>Importancia del trato en la escuela como factor terap\u00e9utico en casos TEA\u201d <\/em><\/strong>D. Cruz i R. Villanueva (que adjuntem a continuaci\u00f3) Entre la p\u00e0gina 10 i la 22 es pot trobar una reflexi\u00f3 sobre \u201cuna manera de tomar consciencia de c\u00f3mo nos acercamos a estos ni\u00f1os y de c\u00f3mo presentamos la actividad \u2026\u201da trav\u00e9s d’una\u201c\u2026 representaci\u00f3n gr\u00e1fica que ayude a describirlo y a visualizarlo\u201d. L’article va estar destinat inicialment a l’escola i a professionals de salut mental que els ajuden, per\u00f2 les p\u00e0gines que assenyalem poden ser d’ajuda per a qualsevol que es relacioni amb un nen o una nena amb TEA.<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [vc_row][vc_column width=”1\/2″][vc_column_text] El confinament en infants amb TEA [\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=”1\/2″][vc_single_image image=”6521″ alignment=”center”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space height=”16″][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]REFLEXI\u00d3 SOBRE LA SITUACI\u00d3 DE CONFINAMENT EN ELS NENS AMB TEA I LES SEVES FAM\u00cdLIES. Mar\u00e7 del 2020 CDIAP Granollers i CDIAP Caldes de Montbui. Rafael Villanueva Ferrer. Psic\u00f2leg cl\u00ednic i Logopeda. Amb la declaraci\u00f3 de l’estat d’alarma per causa del Coronavirus […]<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":6543,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[120,110],"tags":[],"class_list":["post-6609","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-autisme","category-tea-ca"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/capivo.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6609","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/capivo.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/capivo.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/capivo.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/capivo.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6609"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/capivo.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6609\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6611,"href":"https:\/\/capivo.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6609\/revisions\/6611"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/capivo.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6543"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/capivo.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6609"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/capivo.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6609"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/capivo.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6609"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}https:\/\/www.temasdepsicoanalisis.org\/2020\/01\/31\/importancia-del-trato-en-la-escuela-como-factor-terapeutico-en-casos-tea\/<\/a><\/h4>\n