Viatge al fons del cervell i el llenguatge

 

Una exposició al CosmoCaixa mostra un recorregut pel cervell centrat en les seves funcions lingüístiques

 
Homínids com l’australopitec o el neandertal eren capaços de comunicar-se, però no és fins a l’aparició de l’homo sapiens que arriba el llenguatge, i això ho canvia tot. L’estructura social, l’art o el mateix pensament van evolucionar exponencialment. Estem programats per parlar i, tot i que al món hi ha milers de llengües, compartim un únic cervell lingüístic. Al regne animal, balenes, ocells, llops o primats es comuniquen amb codis sofisticats, però cap d’ells reuneix tots els trets necessaris per elaborar la parla.
 

Talking Brains

 
Espais de realitat virtual per descobrir el llenguatge humà, experimentar tècniques com l’encefalografia o posar-se en la pell d’una persona que té un trastorn lingüístic són algunes de les activitats que es podran fer a l’exposició que s’inaugurarà aquest divendres al CosmoCaixa i que porta el títol de “Talking Brains: Programats per parlar”. La mostra, que es podrà veure fins al febrer del 2018, proposa per primera vegada un recorregut pel cervell centrat en les seves funcions lingüístiques.
 

L’exposició

 
La part central de l’exposició consta d’una cúpula que representa un cervell gegant i permet al visitant emprendre “un recorregut històric pels diversos intents de vincular l’anatomia i la geometria cerebral a les funcions cognitives des del segle XIX” a través d’un interactiu de realitat augmentada. A l’exterior es pot veure una projecció que mostra com l’activitat cerebral no para mai, ni tan sols quan es troba en estat de repòs.
Una altra instal·lació recrea un úter a gran escala on es poden sentir els mateixos sons que sent un fetus en el ventre de la mare, acompanyat d’imatges de fetus en diferents fases de desenvolupament, a la qual segueix una sèrie de tòtems interactius que plantegen preguntes sobre l’adquisició del llenguatge.
 

Autisme

 
La mostra habilita un espai on els visitants podran posar-se a la pell d’una “persona no lingüística”, un cas que afecta una quarta part dels menors amb autisme. També s’explica la rapidesa amb què el cervell processa el llenguatge, l’evolució en el coneixement sobre quina àrea del cervell és la relacionada amb la producció de paraules i un espai que utilitza hologrames a escala real que mostren el cas de diverses afectacions lingüístiques.
Hinzen ha assenyalat que el segle XXI serà “el segle del cervell” i ha explicat que els visitants “podran fer d’investigadors i a la vegada podran analitzar el seu propi cervell gràcies als diferents espais habilitats”